Marta Bosch i Codina

  MARE, Desitjo que et cuidis perquè puguis tenir cura, que t'estimis, perquè puguis estimar, que et coneguis, intensament cada dia i des d'aquí, permetis al teu fill/a ser qui és i pugui portar al món els seus dons i la seva autenticitat, la seva llum. Els teus fills es mereixen una mare confiada en el seu rol, que treballi sobre les seves pors perquè no siguin les que dictin les seves accions. Una mare connectada amb el seu desig, amb el seu instint i amb el seu amor incondicional, que pugui ser impermeable al judici i la crítica dels tercers. Gestar, parir i criar amb consciència, amb goig i plaer, és possible i ens correspon, ens urgeix. Mare, et volem feliç.

Per 4t any consecutiu continuem amb el projecte “Caminant, Fem Escola”, un treball que ens permetrà la revisió de les nostres successives etapes vitals. I aquest setembre obrim  NOU GRUP . Aquest treball té un component vivencial i relacional, ara més necessari que mai en aquests temps que estem vivint. Des d'una perspectiva i una profunda consciència del què representa o és un humà sa (a partir de la revisió de les diferents etapes: concepció, gestació, criança, infància, adolescència...) el treball grupal "Caminant fem escola" té la funció d'acollir, visibilitzar i comprendre. Perquè és quan hi ha una veritable acceptació i consciència del ser, que nosaltres també ens podem acceptar. Només des de la comprensió individual, des del respecte i la dignificació de tota vida humana podem arribar a la salut i a la pau col·lectiva. El fet que l'altre es mostri en l'espai grupal permet l'efecte mirall de reconeixement de les nostres pròpies vivències, gra...

Benvolguts i benvolgudes, Em fa molta il·lusió informar-vos que reactivo l’activitat presencial a partir del dia 1 de juny. Us comunico que d’ara en endavant, em trobareu a Santpedor, al carrer Santa Maria 8 baixos. En un espai que em sento molt meu, i que de ben segur us hi sentireu ben acollits. Pel que fa els serveis oferts a Berga i a Vic, seguiré treballant als llocs habituals. Donada la situació actual, no podem mantenir tots els serveis de moment. Presencialment, ofere ixo: - Biografia Vital Humana - Sessions de pre-part i post-part - Sessions d’acompanyament a la criança individual/familiar - Grups de mares i pares (sense filles i fills, de moment)* - Grups de “Caminant fem vida” - Massatge - Treball d’harmonització corporal *Els grups presencials d’acompanyament a la criança FEM ESCOLA, de moment es faran sense filles i fills, ja que es impossible mantenir les mesures de seguretat que requereix el moment que estem vivint. Resto a l’espera de les ...

És clar que per a estimar a una persona, primer t'has d'estimar a tu mateix,  Erich   Fromm  diu que "Amor significa sense mort"; una persona que es comprèn, es respecta, és honesta amb si mateixa, és la projecció del que donarà en tota relació, l'amor està en llibertat absoluta, no esclavitza a l'altra persona, perquè ell no s'esclavitza en les seves pròpies idees, conceptes i creences. Coneix i estima el seu costat lluminós, angelical, bo, positiu, però també acarona el seu costat sinistre, demoníac, fosc, el comprèn. Ajuda a créixer, cuida com es cuida a si mateix... deixa que siguis el teu propi mestre de vida. Per això estimar és caure en una bogeria existencial que et fa lliure i ser qui ets, AMOR encarnat. I a on ens prenen o malmeten aquest sentir? Atreveix-te, questiona't ! Sigues.

"Àvia, com s'afronta el dolor?" "Amb les mans, estimant. Si ho fas amb la ment; en lloc d'alleugerir el dolor, aquest s'endureix encara més". "Amb les mans àvia?" "Sí. Les nostres mans són les antenes de la nostra ànima. Si les mous teixint, cuinant, pintant, jugant o enfonsant-les en la terra, envies senyals de cura a la teva part més profunda. I la teva ànima s'il·lumina perquè li estàs posant atenció. Aleshores els senyals del dolor ja no seran necessaris". "Les mans són realment tan importants?" "Sí, filla meva. Pensa en els bebès: comencen a conèixer el món gràcies al toc de les seves petites mans. Si mires les mans dels vells, t'expliquen més sobre la seva vida; que qualsevol altra part del cos. Tot el que es fa a mà es diu que està fet amb el cor. Perquè és realment així: les mans i el cor estan connectats. Els massatgistes ho saben bé: quan toquen el cos d'una altra persona amb les seves mans cr...

Els infants, els grans oblidats. Som l'única espècie que no posa al centre de la vida a les seves cries, tenint cura del seu benestar. Penseu que això no ens passarà factura?, Arremanguem-nos, pensem-nos, com ho podem fer? Idees damunt la taula: * Potser a no tots els cal sortir? Hi ha infants que gaudeixen d'espais oberts, solejats (tenint clar que la interrelació entre ells, només (de moment) potser virtual. *i si per carrers compatibilitzem quantes criatures hi ha i amb normes i mesures poden sortir donats de la mà d'un adult? (potser a algunes famílies els caldrà l'ajut de voluntaris preparats? *els més petits: potser es posen a córrer i ens fa por sortir? A grans problemes, grans solucions: una corda a la cintura de l'adult, si ho heu llegit bé, he dit una corda. Al Tibet, les famílies no tenen altre remei que lligar una corda al pal central de la tenda a on viuen, donant llibertat de moviment als petits sense que puguin prendre mal. Pense...

por a sentir que l'impensable pot recuperar Vida i  deixar de ser amnèsia del passat i en aquest despertar recordo que resseguia la seva cara amb els dits i em va semblar preciosa. Volia que el tacte lleu com les meves forces reposes en ella per sempre l'única manera de romandre juntes. Però... si no em toques, no sé què existeixo i m'oblido de tot de la teva cara, del teu silenci, de les teves mans, fins i tot del meu nom encara et respiro tatuatge d'enyorança sense saber, sense sentit. De camí a casa m'embolcalles de blanc olor a sabó i  plor, vols el millor per a mi però jo.... et vull a tu, no vull despertar si el sol surt i tu no hi ets. No em deixis mama,  tinc fred. *Recuperant el vincle matern