Infants i confinament

Els infants, els grans oblidats. Som l'única espècie que no posa al centre de la vida a les seves cries, tenint cura del seu benestar. Penseu que això no ens passarà factura?, Arremanguem-nos, pensem-nos, com ho podem fer?
Idees damunt la taula:
* Potser a no tots els cal sortir? Hi ha infants que gaudeixen d'espais oberts, solejats (tenint clar que la interrelació entre ells, només (de moment) potser virtual.
*i si per carrers compatibilitzem quantes criatures hi ha i amb normes i mesures poden sortir donats de la mà d'un adult? (potser a algunes famílies els caldrà l'ajut de voluntaris preparats?
*els més petits: potser es posen a córrer i ens fa por sortir? A grans problemes, grans solucions: una corda a la cintura de l'adult, si ho heu llegit bé, he dit una corda. Al Tibet, les famílies no tenen altre remei que lligar una corda al pal central de la tenda a on viuen, donant llibertat de moviment als petits sense que puguin prendre mal.
Pensem CARAI!
Se'm trenca el cor quan parlo amb les famílies i escolto els seus neguits: pisos de 70 metres quadrats, 3 criatures, sense balcons, amb finestres sense sol, pares sense feina, por, soledat, nervis.
Fem-nos humans, Cuidem a la criatura humana.
Fem viral aquesta idea i que entre tots trobem les millors solucions per a cada poble i les seves criatures.
Siguem la seva VEU.
Marta Bosch Codina "Fem escola"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'amor. Carta d'Albert Einstein a la seva filla.

NOU GRUP DE “CAMINANT, FEM ESCOLA"

Tota criatura mereix AMOR