Infants i confinament

Els infants, els grans oblidats. Som l'única espècie que no posa al centre de la vida a les seves cries, tenint cura del seu benestar. Penseu que això no ens passarà factura?, Arremanguem-nos, pensem-nos, com ho podem fer?
Idees damunt la taula:
* Potser a no tots els cal sortir? Hi ha infants que gaudeixen d'espais oberts, solejats (tenint clar que la interrelació entre ells, només (de moment) potser virtual.
*i si per carrers compatibilitzem quantes criatures hi ha i amb normes i mesures poden sortir donats de la mà d'un adult? (potser a algunes famílies els caldrà l'ajut de voluntaris preparats?
*els més petits: potser es posen a córrer i ens fa por sortir? A grans problemes, grans solucions: una corda a la cintura de l'adult, si ho heu llegit bé, he dit una corda. Al Tibet, les famílies no tenen altre remei que lligar una corda al pal central de la tenda a on viuen, donant llibertat de moviment als petits sense que puguin prendre mal.
Pensem CARAI!
Se'm trenca el cor quan parlo amb les famílies i escolto els seus neguits: pisos de 70 metres quadrats, 3 criatures, sense balcons, amb finestres sense sol, pares sense feina, por, soledat, nervis.
Fem-nos humans, Cuidem a la criatura humana.
Fem viral aquesta idea i que entre tots trobem les millors solucions per a cada poble i les seves criatures.
Siguem la seva VEU.
Marta Bosch Codina "Fem escola"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NOU GRUP DE “CAMINANT, FEM ESCOLA"

L'AMOR HO GUAREIX TOT

Tota criatura mereix AMOR