M'he trobat, tinc la mare integrada "Per sempre"


por a sentir
que l'impensable
pot recuperar Vida i 
deixar de ser amnèsia
del passat
i en aquest despertar
recordo que
resseguia la seva cara
amb els dits i
em va semblar preciosa.
Volia que el tacte
lleu com les meves forces
reposes en ella
per sempre
l'única manera
de romandre juntes.
Però...
si no em toques,
no sé què existeixo i
m'oblido de tot
de la teva cara,
del teu silenci,
de les teves mans,
fins i tot del meu nom
encara et respiro
tatuatge d'enyorança
sense saber, sense sentit.
De camí a casa
m'embolcalles de blanc
olor a sabó i plor,
vols el millor per a mi
però jo....
et vull a tu,
no vull despertar
si el sol surt i tu no hi ets.
No em deixis mama, 
tinc fred.
*Recuperant el vincle matern

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'amor. Carta d'Albert Einstein a la seva filla.

Tota criatura mereix AMOR

NOU GRUP DE “CAMINANT, FEM ESCOLA"