Marta Bosch i Codina

Bona nit, Em sento feliç i esperançada per com han anat les meditacions. Tots els assistents així ho han expressat. I en resum em quedo amb el que m'ha enviat per watt sap una participant: "en acabar ens hem pogut mirar als ulls amb serenor, per l'emoció que hem viscut i compartit i perquè tots hem parlat des del cor. Perquè quan parles des del cor, connectes amb l'altre amb molta més facilitat." MG Vols venir a fer xarxa amb nosaltres?, vols portar als teus pares?, vols obrir nous camins pel jovent?, vols obrir-te i deixar-te acollir? El pròxim diumenge seguim filant.

Et proposo una meditació per la pau. Avui, dissabte 19 d'octubre a les 18 h a la sala Marta Bosch C/ Lleida, 10 baixos Manresa i demà a "La Balanguera", C/Santa Maria, 8, baixos, a Santpedor. Si cerques pau i compassió estàs convidat. Catalunya som els que han sortit a caminar per la pau i la dignitat a plena llum del dia, els que s'han quedat amb les seves famílies a casa, els que senten tremendament la sensibilitat del moment i s'aparten, els que criden, ploren i colpegen a la nit. Tots enformem part. Sento que cal donar una sortida legítima a la ràbia i al dolor. Els governants i la policia, ara com ara, sembla que no és capaç de fer-ho, estan potser processant el mateix, des dels seus llocs de poder, vivint igualment l'expressió de la ràbia en forma de violència i repressió.  La ràbia i també el dolor antic, de la guerra civil passada, han de tenir un lloc legítim també en els cors pacifistes. La memòria històrica clama justícia i es reviu ara per a

Educar en les emocions. Quan el mamífer (no sols l'humà) neix, té la capacitat d'expressar emocions, però el que hem d'ensenyar als nostres petits, i ells aprendre amb nosaltres i de nosaltres, és a identificar les seves pròpies emocions i les dels altres. Una vegada que siguin capaços d'etiquetar una emoció, passaran per diferents fases abans d'arribar a l'última, en la qual aprendran a autoregular les seves pròpies emocions. Al principi no poden fer-ho per si sols, i aquesta funció recau en els pares, en els mestres i en la societat. Com ho podem fer? El problema de l'educació emocional és que s'aprèn amb un altre. Els llibres et donen uns pilars teòrics per a poder entendre, però per a desenvolupar aquestes habilitats (per exemple, l'empatia), cal viureu, socialitzant-nos amb altres persones, parlant, discutint, tenint relacions, amistats, etcètera. El procés involucra tant a pares com a fills, i podria resumir-se així: el primer que cal saber és

Trobarem les millors paraules i maneres de comunicar-nos amb els nostres fills. La comunicació és la clau d'un bon vincle, familiar, escolar o social. Fem poble. Fem escola. Fem família. "Fem Monistrol"

Quan creixis, quan et facis gran, quan la vida m'allunyi de tu i ja no pugui cuidar-te, escolta una cosa que et vull dir: Si t'agrada una brusa, te la poses i si t'agrada una faldilla te la tornes a posar. Si et vols tallar el cabell, te'l talles i si t'agrada maquillar-te, et maquilles Si t'agrada una cançó l'escoltes i si t'agrada ballar-la, la balles. Que mai vingui ningú a dir-te com viure la teva pròpia vida. Autor desconegut.

Per a tu petit Camí, Cada nova petjada serà pensada, Cada pas que fem, serà per a construir. Treballaré perquè tu i tots els petits que arriben a la nostra terra; puguin viure en la bondat i innocència natural que ens configura com a éssers humans. Et voldran catalogar, etiquetar, embrutar... és el que ells han viscut com a experiència. Però a tu, petit Camí, et recordaré que ets net, bonic, preciós, no t'atraparan les càrregues ni banderes brutes, viuràs amb el saber que no ets catalogable, que ets amor, encarnat entre nosaltres. Per a tu petit Camí, farem nous camins, cercarem dreceres perquè no t'atrapi el flagell del sotmetiment dels adults, que van ser ferits quan eren infants i no es deslliuren de la por. Per a tu petit Camí, obrirem un nou horitzó a on la vida serà amable. Dibuixarem somriures arreu. Et celebro, felicito els teus pares. Benvingut entre nosaltres, Caminant farem VIDA.