COM A PARES, FEM UN EQUIP? La parella la formen dues persones que tenen biografies, personalitats, maneres de veure el món potser molt diferent. Sembla lògic pensar que quan es decideix iniciar un projecte comú de transcendència vital, com és formar una família i ocupar-se del desenvolupament i cura dels fills, tenen la suficient compatibilitat perquè aquest projecte sigui viable i en ell càpiga i predomini com una prioritat la tasca d'educar a un ésser humà vulnerable, indefens i necessitat de referents tant com d'aliment i tendresa. Per desgràcia, això passa en la minoria de les famílies. No tenim ni idea del que significa tenir un fill abans de tenir-ho i l'aterratge que tots dos membres de la parella fan en la mater-paternitat és poc predictible. I així, ens trobem amb què la nostra parella, amb la qual fins a aquest moment tot semblava fluir, no està d'acord en moltes de les coses que concerneixen l'educació dels fills, la qual cosa genera distància