Una professió amb molt amor


No et preocupis per no poder donar als teus fills el millor de tot… dóna'ls el millor de tu!






Un dia, una dona que es deia Anna, va anar a renovar el seu carnet de conduir. Quan li van preguntar quina era la seva professió, ella va dubtar. No sabia ven bé com anomenar-la, el funcionari insistia...
-“El que li pregunto és si té un treball.”-
-“Clar que tinc un treball!”-, va exclamar l’Anna. 
–“Sóc mare”-.
- “Nosaltres no considerem això un treball. Li posaré que és mestressa de casa”- va dir el funcionari fredament.
Una amiga seva, la Marta, va saber el què havia passat, i es va quedar pensant-hi.
Un dia ella, es va trobar amb la mateixa situació. La persona que la va atendre era una funcionaria de carrera, segura i eficient.
El formulari semblava enorme i inacabable.

La primera pregunta va ser:
-“Quina és la seva ocupació?”-
Marta va pensar un moment, i sense saber ven bé com, va respondre:
-Sóc Doctora en desenvolupament infantil i en relacions humanes-
La funcionaria va fer una pausa i la Marta va haver de respondre lentament, emfatitzant les paraules més significatives:
-“Sóc Doctora en desenvolupament infantil i en relacions humanes”-

Després d’anotar-ho tot, la jove va dir-li:
-“Puc  demanar-li què és el que fa exactament?”-
Sense cap dubte, amb molta calma, la Marta li va respondre:
-“Desenvolupo un programa a llarg plaç, dins i fora de casa”-
I pensant en la seva família, va continuar: 
-“Sóc responsable d’un equip humà i ja he rebut 4 projectes. Treballo en règim de dedicació exclusiva, el grau d’exigència és de 14 hores al dia, i de vegades fins a 24 hores”-

A mida que anava detallant les seves responsabilitats, la Marta va notar un creixent to de respecte en la veu de la funcionària, que va finalitzar el seu formulari sense fer més preguntes.
Quan va tornar a casa seva, la Marta va ser rebuda pel seu equip:
una nena de 13 anys, una de 7, i una altra de 3.

Pujant l’escala, al pis superior de la casa, va poder escoltar al seu més nou projecte, un bebè de 6 mesos que assajava un nou to de veu.

Feliç, la Marta va agafar al bebè en braços i va pensar en la glòria de la maternitat, amb les seves responsabilitats i hores interminables de dedicació.
-“Mama, on són les sabates?”-
-“Mama, m’ajudes amb els deures?”-
-“Mama, em vindràs a recollir a l’escola?”-
-“Mama, em vindràs a veure ballar?”-
-“Mama, em compres...”-
-“Mama...”
Asseguda al seu llit, la Marta va pensar que si ella era Doctora en desenvolupament infantil i relacions humanes, què serien les àvies? I després va descobrir un títol per a elles: Doctores Sènior en desenvolupament infantil i relacions humanes.
Les besàvies, Doctores executives sènior...
Les tietes, Doctores assistents...
I totes les dones, mares, mullers, amigues i companyes... Doctores en l’art de fer la vida millor.
En un món, en el que es dóna tanta importància als títols..., en el que s’exigeix sempre més especialització en l’àrea professional…

Convertim-nos en especialistes en l’art d’estimar!!

Marta Bosch i Codina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'amor. Carta d'Albert Einstein a la seva filla.

Tota criatura mereix AMOR

NOU GRUP DE “CAMINANT, FEM ESCOLA"