Vida

Vivim com si no ens haguéssim de morir mai i des del minut 0 de la nostra existència ja hi ha un compte enrrere.
I si ens eduquéssim amb sinceritat?,
I si ens sentim celebrats?
Benvinguts?
I si ens tinguéssim en compte?
I si ens parlessin "clar i català" (com es diu a la meva terra i resulta que no es fa gairebé enlloc...)
I si d'una punyetera vegada, donem valor a la vida?
No importa quan, importa com MORIM i sabeu? Mors com vius.
Treu-te la por de sobre i fins i tot la mort serà bella.
Marta Bosch "confinament 2020"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'amor. Carta d'Albert Einstein a la seva filla.

Tota criatura mereix AMOR

NOU GRUP DE “CAMINANT, FEM ESCOLA"