"Caminant Fem Escola" 2 grup

Fem el camí junts

NOU ANY, NOU GRUP, NOVA PROPOSTA i seguim amb el grup que vàrem començar fa tres anys!, tot un plaer!
Aquest treball té un component vivencial i relacional, ara més necessari que mai en aquests temps que estem vivint.
Des d'una perspectiva i una profunda consciència que representa o és un humà sa (a partir de la revisió de les diferents etapes: concepció, gestació, criança, infància, adolescència...) el treball grupal "Caminant fem escola" té la funció d'acollir, visibilitzar i comprendre.
Perquè és quan hi ha una veritable acceptació i consciència del ser, que nosaltres també ens podem acceptar. D'aquesta manera, la persona, de manera natural i gairebé sense proposar-s'ho, esdevindrà més harmònica i digne. Només des de la comprensió individual, des del respecte i la dignificació de tota vida humana podem arribar a la salut i a la pau col·lectiva.
El fet que l'altre es mostri en l'espai grupal permet l'efecte mirall de reconeixement de les nostres pròpies vivències, grates o que han quedat en forma de ferida, que determinen la nostra manera d'estar i relacionar-nos amb el món.
Despertarem l'empatia, la joia de viure, de ser i d'estar i una vertadera comunió, connectant amb el que és veritablement essencial: Una vida digne, fent i creant una DOLÇA EVOLUCIÓ.
QUAN: un divendres a la tarda al mes, de Gener a Desembre.
ON: a l'Espai Cat, c/Lleida, 10 Baixos. Manresa
HORARI: de les 17'30 h a les 20'30 h.
PREU-SESSIÓ: 40 €
TALLER-PRESENTACIÓ: El divendres 28 de febrer
Aquesta primera sessió serà explicativa i vivencial i tindrà un cost de 40 €.
Començarem per les nostres arrels, mirant, sentint i observant com ens arrelem a la vida. D'on venim? Com sentim les nostres arrels?
Proposo un treball als peus que ens ajudarà a descarregar pesos i a caminar més lleugers.

Et convido a "Caminant fem escola". T'apuntes?
Serà un plaer acompanyar-te en aquest procés.

Truca'm al 696708998 -Marta Bosch.





Bon Nadal



Donem i posem el millor,
Si poses dolçor en la manera de cuinar els aliments... mengem amor.
Si poses dolçor a la teva família, en les teves relacions, en el teu treball... estàs creant un entorn de sanació per a tots.
Si poses dolçor en les tasques de la llar, estàs fent de casa teva un santuari.

Podem triar transformar el món, i ensenyar als altres com transformar el seu, portant pau, calma i agraïment.
Pas a pas, dia a dia, mes a mes... fem canvis amorosos que s'aniran establint en la vida com a norma quotidiana.

Amb la teva dolçor i la teva consciència, retorna a les teves paraules, a les teves relacions, als teus espais i entorns... la seva importància i la seva Sacralitat.

En amor i per amor a la Terra, i a tots els éssers que l'habitem, Bon Nadal!
                                                      

Teixint

Bona nit,
Em sento feliç i esperançada per com han anat les meditacions.
Tots els assistents així ho han expressat.
I en resum em quedo amb el que m'ha enviat per watt sap una participant:
"en acabar ens hem pogut mirar als ulls amb serenor, per l'emoció que hem viscut i compartit i perquè tots hem parlat des del cor. Perquè quan parles des del cor, connectes amb l'altre amb molta més facilitat." MG
Vols venir a fer xarxa amb nosaltres?, vols portar als teus pares?, vols obrir nous camins pel jovent?, vols obrir-te i deixar-te acollir?
El pròxim diumenge seguim filant.

Cuidant la vida, teixint Amor

Et proposo una meditació per la pau.

Avui, dissabte 19 d'octubre a les 18 h a la sala Marta Bosch C/ Lleida, 10 baixos Manresa i demà a "La Balanguera", C/Santa Maria, 8, baixos, a Santpedor. Si cerques pau i compassió estàs convidat.

Catalunya som els que han sortit a caminar per la pau i la dignitat a plena llum del dia, els que s'han quedat amb les seves famílies a casa, els que senten tremendament la sensibilitat del moment i s'aparten, els que criden, ploren i colpegen a la nit. Tots enformem part.
Sento que cal donar una sortida legítima a la ràbia i al dolor. Els governants i la policia, ara com ara, sembla que no és capaç de fer-ho, estan potser processant el mateix, des dels seus llocs de poder, vivint igualment l'expressió de la ràbia en forma de violència i repressió.
 La ràbia i també el dolor antic, de la guerra civil passada, han de tenir un lloc legítim també en els cors pacifistes.
La memòria històrica clama justícia i es reviu ara per a donar-li un nou llit. JA ES VA PATIR ABANS.
 FEM cercles de contenció per a expressar el crit, la ràbia, el plor, la impotència i el dolor que encara estan vius.
Si preguntes a un jove detingut sobre el record del seu avi, entendràs el seu compromís actual amb la violència i la ràbia, amb la necessitat de justícia i la necessitat d'expressió per totes les vies. La sang besada d'homes joves i homes grans. Energia vital al servei de restaurar el passat sense saber-ho?

M'he imaginat els cercles restauratius a les places de tots els pobles. Homes grans al centre buidant el seu dolor i vulnerabilitat per la violència i escarment viscut ara, a la guerra. Homes assassinats i assassins, homes marginats als boscos, a la fam, a l'escarment i la tortura. Dones grans atrevint-se a alçar la veu per expressar els matrimonis forçats o no permesos, les criatures robades, les intimidacions i violacions. Vides robades.

No amagueu el vostre dolor, que no es converteixi en ira aliena, en la ràbia que expressaran els vostres nebots, néts i fills. En el dolor i la por que travessa els cossos de les dones. No ho amaguem més.

Els joves, sobretot nois*, fan l'escridassada, activen i viuen l'organització de la resistència violenta. En els seus cors hi ha el compromís amb les seves famílies, famílies catalanes, espanyoles i de tota Europa.

· Cercles restauratius amb apuntadors, per escriure tots els relats pendents. Acció amorosa a les residències, les últimes memòries esperant escolta ·:·

· Cercles restauratius amb legisladores, persones capaces de traduir el dolor del passat en mesures preventives i restauratives del conflicte, que quedi en el marc legal de les societats de l'ara i del demà. Societats més riques de la saviesa que porta comprendre els conflictes de l'ahir.

· Cercles restauratius que encenguin el foc al centre, per cremar els crits, les ràbies, la por i el pànic que encara bullen a la pell, a la identitat. On els joves i no tan joves tinguin un permís i reconeixement contingut d'alçar la seva força, d'encendre el seu foc per alliberar, per expressar i poder seguir posant la seva energia de vida en legítima dignitat.

· Cercles restauratius per asseure'ns a la terra i parlar amb ella, que és a qui estem dient d'alliberar i defensar. Com t'acarona la terra no t'acarona ningú. Quan escolto "A mi només em fa callar la mama", entenc que només la terra em permet estar al cas, centrada i escoltant.

·:· LA TERRA SEMPRE ÉS LLIURE ·:·


 Paraules de la Júlia Sánchez Andreo

Com ho farem? meditant, expressant, escoltant i Estimant. En sortiràs més dignificat, m'encantarà compartir amb tu. Marta Bosch

Porta les rendes de la teva vida

Educar en les emocions. Quan el mamífer (no sols l'humà) neix, té la capacitat d'expressar emocions, però el que hem d'ensenyar als nostres petits, i ells aprendre amb nosaltres i de nosaltres, és a identificar les seves pròpies emocions i les dels altres. Una vegada que siguin capaços d'etiquetar una emoció, passaran per diferents fases abans d'arribar a l'última, en la qual aprendran a autoregular les seves pròpies emocions. Al principi no poden fer-ho per si sols, i aquesta funció recau en els pares, en els mestres i en la societat. Com ho podem fer? El problema de l'educació emocional és que s'aprèn amb un altre. Els llibres et donen uns pilars teòrics per a poder entendre, però per a desenvolupar aquestes habilitats (per exemple, l'empatia), cal viureu, socialitzant-nos amb altres persones, parlant, discutint, tenint relacions, amistats, etcètera. El procés involucra tant a pares com a fills, i podria resumir-se així: el primer que cal saber és que és una emoció, per a després aprendre a identificar-la i reconèixer-la. És fonamental legitimar l'emoció, normalitzar-la i no tractar-la com una cosa disfuncional en el nen, ja que, com a mamífers, no decidim el que sentim i el que no; les emocions simplement succeeixen. El següent pas seria reflexionar sobre l'emoció, pensar en què estic experimentant i per què ho estic sentint. Tot aquest procés possibilitarà que jo em pugui ara ocupar de regular aquesta emoció; són fases universals que valen per a totes les edats. Això sí: si jo no tinc la suficient intel·ligència emocional, no la puc ensenyar als meus fills. Ens cal a tots créixer.
Creixent.

XERRADA A MONISTROL DE MONTSERRAT," LA COMUNICACIÓ, CLAU DEL VINCLE FAMILIAR I SOCIAL"

Trobarem les millors paraules i maneres de comunicar-nos amb els nostres fills. La comunicació és la clau d'un bon vincle, familiar, escolar o social. Fem poble. Fem escola. Fem família. "Fem Monistrol"

VIU, intensament VIU!

Quan creixis, quan et facis gran, quan la vida m'allunyi de tu i ja no pugui cuidar-te, escolta una cosa que et vull dir: Si t'agrada una brusa, te la poses i si t'agrada una faldilla te la tornes a posar. Si et vols tallar el cabell, te'l talles i si t'agrada maquillar-te, et maquilles Si t'agrada una cançó l'escoltes i si t'agrada ballar-la, la balles. Que mai vingui ningú a dir-te com viure la teva pròpia vida. Autor desconegut.