Porta les rendes de la teva vida

Educar en les emocions. Quan el mamífer (no sols l'humà) neix, té la capacitat d'expressar emocions, però el que hem d'ensenyar als nostres petits, i ells aprendre amb nosaltres i de nosaltres, és a identificar les seves pròpies emocions i les dels altres. Una vegada que siguin capaços d'etiquetar una emoció, passaran per diferents fases abans d'arribar a l'última, en la qual aprendran a autoregular les seves pròpies emocions. Al principi no poden fer-ho per si sols, i aquesta funció recau en els pares, en els mestres i en la societat. Com ho podem fer? El problema de l'educació emocional és que s'aprèn amb un altre. Els llibres et donen uns pilars teòrics per a poder entendre, però per a desenvolupar aquestes habilitats (per exemple, l'empatia), cal viureu, socialitzant-nos amb altres persones, parlant, discutint, tenint relacions, amistats, etcètera. El procés involucra tant a pares com a fills, i podria resumir-se així: el primer que cal saber és que és una emoció, per a després aprendre a identificar-la i reconèixer-la. És fonamental legitimar l'emoció, normalitzar-la i no tractar-la com una cosa disfuncional en el nen, ja que, com a mamífers, no decidim el que sentim i el que no; les emocions simplement succeeixen. El següent pas seria reflexionar sobre l'emoció, pensar en què estic experimentant i per què ho estic sentint. Tot aquest procés possibilitarà que jo em pugui ara ocupar de regular aquesta emoció; són fases universals que valen per a totes les edats. Això sí: si jo no tinc la suficient intel·ligència emocional, no la puc ensenyar als meus fills. Ens cal a tots créixer.

Creixent.