Cuidant la vida, teixint Amor

Et proposo una meditació per la pau.

Avui, dissabte 19 d'octubre a les 18 h a la sala Marta Bosch C/ Lleida, 10 baixos Manresa i demà a "La Balanguera", C/Santa Maria, 8, baixos, a Santpedor. Si cerques pau i compassió estàs convidat.

Catalunya som els que han sortit a caminar per la pau i la dignitat a plena llum del dia, els que s'han quedat amb les seves famílies a casa, els que senten tremendament la sensibilitat del moment i s'aparten, els que criden, ploren i colpegen a la nit. Tots enformem part.
Sento que cal donar una sortida legítima a la ràbia i al dolor. Els governants i la policia, ara com ara, sembla que no és capaç de fer-ho, estan potser processant el mateix, des dels seus llocs de poder, vivint igualment l'expressió de la ràbia en forma de violència i repressió.
 La ràbia i també el dolor antic, de la guerra civil passada, han de tenir un lloc legítim també en els cors pacifistes.
La memòria històrica clama justícia i es reviu ara per a donar-li un nou llit. JA ES VA PATIR ABANS.
 FEM cercles de contenció per a expressar el crit, la ràbia, el plor, la impotència i el dolor que encara estan vius.

Si preguntes a un jove detingut sobre el record del seu avi, entendràs el seu compromís actual amb la violència i la ràbia, amb la necessitat de justícia i la necessitat d'expressió per totes les vies. La sang besada d'homes joves i homes grans. Energia vital al servei de restaurar el passat sense saber-ho?

M'he imaginat els cercles restauratius a les places de tots els pobles. Homes grans al centre buidant el seu dolor i vulnerabilitat per la violència i escarment viscut ara, a la guerra. Homes assassinats i assassins, homes marginats als boscos, a la fam, a l'escarment i la tortura. Dones grans atrevint-se a alçar la veu per expressar els matrimonis forçats o no permesos, les criatures robades, les intimidacions i violacions. Vides robades.

No amagueu el vostre dolor, que no es converteixi en ira aliena, en la ràbia que expressaran els vostres nebots, néts i fills. En el dolor i la por que travessa els cossos de les dones. No ho amaguem més.

Els joves, sobretot nois*, fan l'escridassada, activen i viuen l'organització de la resistència violenta. En els seus cors hi ha el compromís amb les seves famílies, famílies catalanes, espanyoles i de tota Europa.

· Cercles restauratius amb apuntadors, per escriure tots els relats pendents. Acció amorosa a les residències, les últimes memòries esperant escolta ·:·

· Cercles restauratius amb legisladores, persones capaces de traduir el dolor del passat en mesures preventives i restauratives del conflicte, que quedi en el marc legal de les societats de l'ara i del demà. Societats més riques de la saviesa que porta comprendre els conflictes de l'ahir.

· Cercles restauratius que encenguin el foc al centre, per cremar els crits, les ràbies, la por i el pànic que encara bullen a la pell, a la identitat. On els joves i no tan joves tinguin un permís i reconeixement contingut d'alçar la seva força, d'encendre el seu foc per alliberar, per expressar i poder seguir posant la seva energia de vida en legítima dignitat.

· Cercles restauratius per asseure'ns a la terra i parlar amb ella, que és a qui estem dient d'alliberar i defensar. Com t'acarona la terra no t'acarona ningú. Quan escolto "A mi només em fa callar la mama", entenc que només la terra em permet estar al cas, centrada i escoltant.

·:· LA TERRA SEMPRE ÉS LLIURE ·:·

 Paraules de la Júlia Sánchez Andreo

Com ho farem? meditant, expressant, escoltant i Estimant. En sortiràs més dignificat, m'encantarà compartir amb tu. Marta Bosch