Perdem el nord, com retrobar el camí per una vida digne?


Quan ens allunyem de la nostra naturalesa que és:


Ser alletats, portejats, protegits, ser el centre del grup quan som petits... si això no passa; perdem el nord, generant violència, maltracte, guerres, malestar.

Com podem ressorgir de tot aquest mal son?

La resposta està en la criança, l'arrel és l'infant considerat i que estigui tractat com el millor convidat a casa nostra, aquesta és la nostra naturalesa, igual que tota cria de mamífer criat a la natura.

Com és possible això?

Estant al servei en totes les àrees de la vida en la infantesa, la resta d'etapes seran una conseqüència natural de les primeres.

Cal adaptar-se a atendre les necessitats dels petits i no forçar-los que s'adaptin a les nostres "comoditats i expectatives". Desnaturalitzar i no prioritzar la gestació, naixement i criança ens deshumanitza, produeix patiment a la criatura, que un cop d'adolescent i adult continuarà patint i reprimint o exercint la violència que ha patit.

Tots i cadascun de nosaltres necessitem sanar l'infant que hem sigut, entenent-lo, validant-lo i alhora tenint cura amorosa dels infants que arriben perquè un altre món sigui possible.

L'amor és la nostra naturalesa profunda. Tots i cadascun de nosaltres som amor nu i entregat el dia que vàrem decidir vindre a aquest planeta.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada