Pares , homes amorosos, que enamoreu!
SI LES DONES ENTENGUESSIM:
Si les dones entenguessin… que els homes també tenen pors, però sense tant permís per mostrar-les.
Que hi ha emoció en el soroll d'un motor o en el crit d'un gol.
Que valoren molt més l'excés de somriures que tres quilos menys.
L'aclaparant de ser la sustentació econòmica d'una família.
El que és haver de ser valent, poderós i reeixit a tota hora.
El molestes que són les comparacions amb “el marit/nuvi de”.
La necessitat que tenen d'una abraçada i que no sempre saben demanar.
El difícil que és comprendre el que mai els han ensenyat.
Les llàgrimes que no s'animen a plorar.
El poder que tenim sobre ells.
Que ells també passen nits sense dormir.
Que necessiten silenci com nosaltres
Que no caminen per la vida pensant en com no fer-nos mal.
Que són més febles del que la seva alçada i músculs dirien.
Que treure el millor o pitjor d'ells està a les nostres mans.
Que pensen i raonen diferent.
Que senten molt semblant.
Que demostren sentiments com poden o com van aprendre.
Si les dones entenguéssim tot això.
Si aconseguíssim mirar més enllà d'alguns oblits.
Si ens adonéssim que no hi ha tots o cap,
si poguéssim sentir que per a ells la millor demostració d'amor és haver-nos triat,
si les dones baixéssim una miqueta la guàrdia, els retrets i tants reclams,
si poguéssim incrementar els somriures, els brindis i la picaresca i
si els deixéssim fer sense tanta exigència ni expectativa,
comprendríem que som el que li dóna sentit a les seves vides.
Com a dones, núvies, mares, filles, germanes o amigues.
Al final del dia, on s'acaben les bromes, on no hi ha públic ni formes, on solament queda un home i els seus batecs, aquí estem nosaltres... amb el qual cadascuna va triar.
Jess Browne
Que hi ha emoció en el soroll d'un motor o en el crit d'un gol.
Que valoren molt més l'excés de somriures que tres quilos menys.
L'aclaparant de ser la sustentació econòmica d'una família.
El que és haver de ser valent, poderós i reeixit a tota hora.
El molestes que són les comparacions amb “el marit/nuvi de”.
La necessitat que tenen d'una abraçada i que no sempre saben demanar.
El difícil que és comprendre el que mai els han ensenyat.
Les llàgrimes que no s'animen a plorar.
El poder que tenim sobre ells.
Que ells també passen nits sense dormir.
Que necessiten silenci com nosaltres
Que no caminen per la vida pensant en com no fer-nos mal.
Que són més febles del que la seva alçada i músculs dirien.
Que treure el millor o pitjor d'ells està a les nostres mans.
Que pensen i raonen diferent.
Que senten molt semblant.
Que demostren sentiments com poden o com van aprendre.
Si les dones entenguéssim tot això.
Si aconseguíssim mirar més enllà d'alguns oblits.
Si ens adonéssim que no hi ha tots o cap,
si poguéssim sentir que per a ells la millor demostració d'amor és haver-nos triat,
si les dones baixéssim una miqueta la guàrdia, els retrets i tants reclams,
si poguéssim incrementar els somriures, els brindis i la picaresca i
si els deixéssim fer sense tanta exigència ni expectativa,
comprendríem que som el que li dóna sentit a les seves vides.
Com a dones, núvies, mares, filles, germanes o amigues.
Al final del dia, on s'acaben les bromes, on no hi ha públic ni formes, on solament queda un home i els seus batecs, aquí estem nosaltres... amb el qual cadascuna va triar.
Jess Browne
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada